EL PROCEDIMENT DE SEGONA OPORTUNITAT I CONCURS DE CREDITORS

La Llei 22/2003, de 9 de juliol, Llei Concursal, ha sigut sense cap mena de dubte en els darrers anys una Llei protagonista de la pràctica judicial i legislativa, per entre d’altres coses, haver sigut objecte de múltiples reformes que poc a poc l’han anat adaptant a la realitat econòmica.

La Llei Concursal va ésser elaborada amb el propòsit de sistemitzar i modernitzar l’arcaica legislació concursal existent fins a la seva creació, no obstant, el context econòmic en el que va ser ideada ara fa ja més d’una dècada ha variat dràsticament com a conseqüència de la llarga i greu crisi econòmica dels últims anys.
El Procediment de Segona Oportunitat és una de les darreres novetats introduïdes pel legislador concursal fruit de la pressió de la Unió Europea que demanava a l’Estat que inserís a la nostra legislació una figura ja existent en els països del nostre entorn que permetés a la persona física considerada com a “bon deutor” l’exoneració dels seus deutes.

Efectivament, el mecanisme de la Segona Oportunitat pretén crear una eina per a l’exoneració de deutes pensada per a aquells petits empresaris, persones naturals, que han vist truncada la seva aventura empresarial i han de fer front als deutes que els hi han quedat pendents com a conseqüència de la mateixa, deutes que fins ara havien d’afrontar amb el seu patrimoni present i futur.

No obstant, es tracta d’un mecanisme enrevessat, doncs, el deutor abans de poder gaudir del benefici de l’exoneració haurà de passar per un acord extrajudicial de pagaments, el concurs de creditors consecutiu i per la liquidació de tots els seus béns havent de complir també necessàriament amb tots els requisits que la Llei estableix per a poder-lo considerar com a un “bon deutor”.

El mecanisme de la Segona Oportunitat és sense cap dubte una de les figures més mediàtiques de la Llei Concursal, no obstant, en la mateixa Llei s’estableixen altres eines molt menys conegudes que poden ser de gran utilitat per a les empreses i/o empresaris que malauradament passen dificultats econòmiques.
Cal doncs superar el tabú que sempre genera el concurs de creditors i apropar-se a la Llei Concursal doncs les reformes legislatives dutes a terme com a conseqüència de la crisi han introduït mecanismes – com l’anomenat pre-concurs o la possibilitat d’homologar judicialment del acords de refinançament subscrits pel deutor amb les entitats financeres – pensats expressament per ajudar al empresari a superar una situació de crisi econòmica i que permeten sanejar l’empresa amb tota la seguretat que pot atorgar la Llei.

Grans empreses ja fan ús de les eines proporcionades per la Llei Concursal, ara cal doncs que també les petites i mitjanes empreses s’acostin a l’àmbit concursal per a poder-ne gaudir de tots el beneficis que els hi proporciona la Llei, o, si més no, essent la informació poder, per a que en tinguin coneixement de la seva existència.

Joan Antoni Borràs Abós i Lucía Villamor Beltrán
ROCA JUNYENT, S.L:P