A l’hora de parlar de lideratge ho podem fer des de diferents de diferents punts de vista. Un d’ells seria recórrer a la definició de reconeguts autors, experts en la matèria i ens trobaríem fins a més de dues-centes definicions diferents. De fet no hi ha un acord unànime sobre la definició del què és lideratge.
El lideratge es pot contemplar des de molts punts de vista: des de la psicologia, des de la sociologia, des de la ciència política, des de la teoria de les organitzacions, i tindrem fins i tot, trobarem diferents visions en funció del moment històric en el que ho tractem.
El lideratge és un tema polièdric i és un procés viu i complex. Vist des de les diferents perspectives, només hi ha un punt fonamental i que hi conflueix, i és que tot lideratge té com a punt central, a la persona. Podrem llavors, veure les diferents conseqüències de com esdevé cada un com líder, però en definitiva, un dels punts principals serà veure com un mateix desenvolupa el seu lideratge. Ningú més que un mateix, es pot fer càrrec de desenvolupar el seu propi lideratge.
I podem relacionar el lideratge amb l’èxit?
Per fer-ho ens podem preguntar: què és èxit? O, si tot projecte d’èxit té un líder al capdavant? Si un projecte fracassa és perquè no hi ha líder? Per valorar el lideratge d’una persona, ens cal veure els resultats del projecte? Qui té la potestat de definir si una persona ha tingut èxit? O més encara, qui té la certesa de poder dir qui és o no és líder?
Si definim èxit, com la consecució d’un objectiu que s’ha proposat (una persona, equip de persones o organització) també estaríem fent una definició incomplerta.
L’èxit a més a més de contemplar la consecució d’un objectiu prèviament dissenyat, ha d’incorporar que el resultat sigui positiu i satisfactori, per qui el va dissenyar. Els diferents moments en el temps, permeten valorar diferent també, el que és i el que no és èxit. Actualment, les condicions empenyen cap a esperar l’èxit social de tots, de fet, hi ha ocasions en les que l’èxit social pot anar relacionat fins i tot amb el fracàs personal.
Podem veure quantes persones amb importants posicions socials, se senten que han fracassat personalment. Importants directius, en un moment de la seva vida, confirmen que s’han oblidat de viure, de compartir la vida amb els seus, amb la família o inclús de formar una vida social confortable.
L’èxit social tampoc és sinònim sempre d’èxit professional. En ocasions, hi ha grans dirigents i directius que estan en desacord de les conseqüències que ha comportat l’èxit d’un projecte, bé sigui en els aspectes socials o fins i tot econòmics.
En tot projecte que endega una persona, s’hi posa tot el millor d’un en cada moment. La consecució o no del objectiu proposat, pot dependre de molts factors i per tant, no només d’un mateix. El procés que porta el propi desenvolupament del projecte, aporta aprenentatge i en el cas que fracassi, l’aprenentatge serà especialment important.
L’èxit i el fracàs, tenen moltes vessants per ésser analitzats i contemplats i son molts els aspectes que poden ajudar a definir-los.
L’obtenció de l’èxit social no té perquè anar lligat al lideratge.
El lideratge d’una persona, implica acció i per tant crea un impacte en l’entorn on es desenvolupa i sovint s’aplica a les organitzacions. El bon lideratge, dona bon resultats per les organitzacions i per tant per les persones que en formen part i l’objectiu que es vol aconseguir és bo per un mateix i pels altres. Actualment no es pot confondre dient només que un bon líder és aquell que assoleix un objectiu que s’ha proposat. Cal que el líder sigui ètic. Avui, sense ètica, no es pot parlar de lideratge.
El lideratge es pot desenvolupar i es pot aprendre. Les persones no naixem essent líders. Efectivament hi ha persones que genèticament tenen més predisposició a ser líders i més en concret a ésser líders carismàtics. Per desenvolupar el propi lideratge cal prendre la decisió de voler-ho fer. Això implicarà desenvolupar un conjunt de competències, des del treball continuat, i fent-ho amb coratge, esforç i constància.
El lideratge implica l’equilibri entre el coneixement adquirit, l’experiència acumulada i el desenvolupament personal i emocional. Això implica que cada dia és un dia per aprendre i l’adquisició de tot aquest coneixement requereix dedicació, temps i esforç. En el camí per assolir aquest l’equilibri entre aquestes tres parts, la persona ha d’aprendre a fer-se responsable del impacte que crea en l’entorn i en els demés.
Per tant hem d’entendre el lideratge personal com un procés viu i canviant, que evoluciona i s’enriqueix amb el temps.
Núria Aymerich. Experta en lideratge i Secretària General del Gremi de Fabricants de Sabadell.
